Redes Sociales

 

Ingressos i despeses de la FCPEC

La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (a partir d’ara FCPEC) és una entitat sense ànim de lucre purament esportiva, per la qual cosa no té ingressos ni despeses, la gestió econòmica derivada de les activitats esportives és competència de l’Associació de Clubs de Pesca Esportius de Catalunya (a partir d’ara ACPEC), mitjançant conveni entre totes dues.

Els ingressos de l’ACPEC són pels conceptes següents:

  • Aportació dels Clubs.
  • Llicències Federatives Esport Base.
  • Llicències Federatives Alt Nivell.
  • Llicències Federatives Temporals.

 

Quantitats referenciades a balanç de l’any 2022

 

Les despeses de l’ACPEC són pels conceptes següents:

Una cosa a tenir en compte és que els ingressos per Federativa d’Alt Nivell i les despeses derivades de les inscripcions als campionats d’Espanya clarament dóna un saldo negatiu, per la qual cosa dels ingressos de les federatives de l’Esport Base se n’extreu una part per compensar les d’Alt Nivell als Campionats d’Espanya.

 

Quines actuacions legals té la FCPEC en procés?

 

Actualment tenim oberts als jutjats quatre procediments:

  • IMPUGNACIÓ DE L’ORDRE DE VEDA DE L’ANY 2019
  • IMPUGNACIÓ DE L’ORDRE DE VEDA DE L’ANY 2020

Tots dos procediments tenien el mateix objectiu, “eliminar l’obligació d’haver de sacrificar els peixos”. Aquest és un dels objectius més importants que tenim.

Aquests procediments actualment es troben al Sala Tercera del Tribunal Suprem, que són els darrers RECURSOS DE CASACION, en què la FEDERACIÓ ESPANYOLA col·labora al 50%, ja que es considera que aquest és un probleme a nivell nacional al qual cal donar solució una vegada per totes i deixar clar que els pescadors no han de ser els encargats del sacrifici dels peixos.

  • RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, amb la SANCIÓ contra la sanció de 30.001,00 €, per la suposada comissió d’una infracció molt greu, tipificada a l’article 136.b) de la Llei 2/2010, de Pesca i Acció Marítimes, al Expedient Sancionador PMC-B-5-2018, que se segueix davant el Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 5 de Barcelona (Procediment Ordinari 248/2021).

 

TENIM TAMBIEN Expedients sancionadors del Departament de Pesca i Acció Marítimes PMC-B-01-2021, PMC-G-28-2020, PMC-G-51-2021, PMC-G-52-2021, amb presumptes sancions també són de 30.000 € cadascuna, i és pels mateixos motius que lexpedient que es va interposar RECURS CONTENCIOSOS ADMINISTRATIU.

Aquest procediment es va presentar per poder acreditar judicialment que la sanció era desproporcionada.

En tots dos procediments s’ha pagat el 50% de la minuta i l’altre 50% la FEPYC.

  • TREBALLADORES, que està en execució 1311/2011 del Jutjat social núm. 23 de Barcelona. Aquest és un tema que el porten els Advocats de la FCPEC, es va obrir un nou procediment en el JUTJAT SOCIAL Núm. 33 DE BARCELONA en seu d’ACTES PREPARATORIS 578/2021-A, al qual s’han oposat al·legant que estava oberta reclamació en el jutjat 23.

 

 

Al Cas de Sau, quines gestions ha realitzat la FCPEC?

Ley 22/2009, de 23 de diciembre, de ordenación sostenible de la pesca en aguas continentales.

Article 12. Alteració del volum o el cabal de masses daigua.

  1. En cas que, per necessitats degudament justificades, cal alterar el volum o el cabal de qualsevol massa d’aigua inclosa al Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i que aquesta alteració pugui afectar les seves poblacions aqüícoles, juntament amb la sol·licitud que s’ha d’adreçar a l’Administració hidràulica competent, cal presentar un pla de salvament de les espècies autòctones de fauna afectades i, si escau, d’eliminació de les espècies introduïdes. El contingut mínim del pla esmentat, les seves directrius dactuació i el procediment pel qual lòrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha davaluar la suficiència del pla de salvament presentat sha destablir per reglament

 

  • La FCPEC es va sumar a la protesta presencialment del dia 4 de març davant el buidatge de l’embassament de Sau amb la consegüent mortaldat dels peixos de l’embassament.
  • La FCPEC ha requerit un informe detallat al DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL, de les actuacions previstes per al rescat de peixos a l’escenari de l’Embassament de SAU.
  • El DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL, ha respost traspassant el requeriment a l’ACA.
  • Resposta:
DESCARREGAR ARXIU
Cargador Cargando...
Logotipo de EAD ¿Tarda demasiado?

Recargar Recargar el documento
| Abrir Abrir en una nueva pestaña

DESCARREGAR DOCUMENT [137.69 KB]

  • S’ha sol·licitat una reunió urgent amb el DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL, sent convocats per al dia 14 de març a les 13:00 hores.
  • Respuesta de la ACA a la primera sol-licitut:
DESCARREGAR ARXIU
Cargador Cargando...
Logotipo de EAD ¿Tarda demasiado?

Recargar Recargar el documento
| Abrir Abrir en una nueva pestaña

DESCARREGAR DOCUMENT [229.82 KB]

RESOLUCIÓ ACC/747/2023, de 6 de març, per la qual es declara l’entrada a l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica a les unitats d’explotació Embassaments del Llobregat, Embassaments del Ter i Embassaments del Ter-Llobregat i es modifiquen els estats de sequera hidrològica i pluviomètrica d’altres unitats d’explotació.

DESCARREGAR ARXIU

Cargador Cargando...
Logotipo de EAD ¿Tarda demasiado?

Recargar Recargar el documento
| Abrir Abrir en una nueva pestaña

DESCARREGAR DOCUMENT [898.01 KB]

  • Després de la Reunió amb el DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL, amb AEMS i Associació Catalana de Guìes de Pesca, en vista de declaració d’EMERGÈNCIA CIUTADANA PER SEQUERA, decretada per la Generalitat, es traspassen les competències a l’ACA (Sau), ia Territori i Sostenibilitat (espècies exòtiques invasores), quedant exclusivament en mans del DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL, Departament de Pesca Continental, la pesca esportiva i recreativa i espècies autòctones.
  • Se’ns emplaça a una nova reunió, organitzada pel DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL, i totes les parts implicades i departaments a la problemàtica actual, la data es dirà més endavant.

 

Sol·licitud per Portal de transparència a Presidència de la Generalitat.
DESCARREGAR ARXIU
Cargador Cargando...
Logotipo de EAD ¿Tarda demasiado?

Recargar Recargar el documento
| Abrir Abrir en una nueva pestaña

DESCARREGAR DOCUMENT [425.15 KB]

DESCARREGAR ARXIU
Cargador Cargando...
Logotipo de EAD ¿Tarda demasiado?

Recargar Recargar el documento
| Abrir Abrir en una nueva pestaña

DESCARREGAR DOCUMENT [490.20 KB]

 

Continuem esperant la resposta dels departaments.

 

Qui té la gestió de la pesca a Catalunya?

Ley 22/2009, de 23 de diciembre, de ordenación sostenible de la pesca en aguas continentales.

L’article 119 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca fluvial, que inclou, en tot cas, la planificació i la regulació dels recursos pesquers, la delimitació d’espais protegits, la regulació del règim d’intervenció administrativa i la vigilància dels aprofitaments piscícoles. Els articles 27 i 46 de lEstatut estableixen la necessitat de promoure un ús racional i sostenible dels recursos naturals.

 

RESOLUCIÓ ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023.

Article 2. Definicions.

b) Aigües continentals: tots els rius, rierols, estanys, basses, llacs, canals, embassaments i altres aigües o trams, d’origen natural o artificial, dolços, salobres o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins dels límits territorials de Catalunya i que es trobin a terra ferma. En el cas de la desembocadura d’un riu, s’entén que són aigües continentals les que es troben dins la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors a terra ferma de les ribes.

Article 28. Zona de pesca controlada.

  1. Una zona de pesca controlada és el curs, el tram de curs o la massa d‟aigua en què es limita la pesca per contribuir a desenvolupar un model d‟aprofitament sostenible dels recursos pesquers basat principalment en l‟autoregeneració natural de les poblacions d‟espècies.
  2. A les zones de pesca controlada es pot practicar la pesca sense mort o amb mort.
  3. A les zones de pesca controlada, la pràctica de la pesca requereix, a més de la llicència corresponent, l’obtenció del permís de pesca pertinent.
  4. Per permetre l’autoregeneració dels cursos i les masses d’aigua, cal procurar que els trams ubicats immediatament per sobre o per sota dels límits d’una zona de pesca controlada es classifiquin com a zones de pesca lliure sense mort o refugis de pesca.
  5. L’aprofitament pesquer de les zones de pesca controlada es pot dur a terme mitjançant una concessió o mitjançant qualsevol altra figura jurídica administrativa que es determini per via reglamentària. Les societats de pescadors han de tenir preferència en els trams de pesca localitzats dins del seu municipi, i els requisits i les condicions de les diferents formes d’aprofitament s’han d’establir per reglament. 6. Els criteris i el mecanisme per determinar el nombre de captures permeses a les zones de pesca controlada s’han d’establir per reglament.

 

 

 

EN CONCLUSIÓ, LA GENERALITAT DE CATALUNYA TÉ TRASPASADES LES COMPETÈNCIES PER A LA GESTIÓ DE LES AIGÜES CONTINENTALS, PEL QUE L’ANTIGA DEFINICIÓ DE «COTO» GESTIONAT PER UNA SOCIETAT DE PESCA O CLUB, EN L’ACTUALITAT, NO EXISTEIX.